Atletisme per a tots els públics i nivells                                           Formació, competició i manteniment

El 20 d’octubre de 1990 naixia oficialment el Club Atletisme Vilafranca, tot i que feia mesos que un grup d’atletes dirigits per en Robert Mestres corrien per les pistes d’atletisme de Vilafranca.

 

En Ramon Albareda, com a primer president, juntament amb un bon grup de pares, van posar molta il·lusió i esforç per fer realitat el nostre Club, que, ara mateix, ja ha complert 29 anys.

​

El CAV es va formar amb la finalitat d’englobar en un club totes les persones que volguessin practicar l’atletisme, respectant els valors humans del saber guanyar i perdre, superar-se, però sobretot formar-se com a persones i fer amics. D’aquesta manera, no sempre fàcil, el CAV va anar creixent i fent-se un nom dins el món atlètic català i estatal.

 

Amb una metodologia d’entrar a l’atletisme a través del joc, el nostre club va ser un mirall per a moltes altres entitats de Catalunya, ja que entre els anys 1998 i 2005 va ser un referent pels resultats i títols assolits en categories de promoció. Els joves atletes sempre han tingut la sort de poder-se emmirallar i sentir propers a molts atletes de gran nivell, que ha donat el nostre club i així sentir-se motivats per seguir les seves passes.

 

Els primers anys, van ser la Sílvia Montané, la Sílvia Escofet i l' Arantxa Alonso, entre d’altres, que no es van cansar de pujar i baixar esgraons dels podis. Però,  en nois, els germans Ramon i Albert Albareda, i el Manel Ortiz, els feien la competència en nombre de títols. Aviat, es van anar diversificant les modalitats i van començar a sortir bons velocistes, com en Dani Rodríguez i la Sara Espín, que com els seus companys de fons i mig fons, estaven en els primers llocs dels rànquings nacionals.

 

Poc després, van arribar la Maria Carbó (ara directora tècnica del club i entrenadora de gran prestigi) i l’Anna Vallhonesta en cros i mig fons; la Maria Mascaró i l’Anna Galofré en velocitat i tanques; i l’atleta més complet que ha donat el club, en Francesc Torrents, que destacava en velocitat, tanques i salts. La competència era forta i les curses entre els germans Farrera (el Pau i el Lluc) i el Ricard Torres feien afició. I arribem al dia d’avui, on l’Abderrazak i l’Ibra ens fan gaudir d’un bon i gran atletisme.

 

M’agradaria anomenar que quatre dels atletes formats al CAV han estat internacionals: la Sílvia Montané, la Maria Carbó, el Francesc Torrents i el Lluc Farrera amb participacions a Campionats del món i d’Europa.

 

Però, el Club Atletisme Vilafranca és molt més que noms i marques. El CAV sempre ha estat una pinya entre els atletes, tècnics i sobretot pares, ja que sense el seu suport seria inviable tirar endavant qualsevol projecte.

 

L’atletisme és córrer, saltar, llençar i marxar. I el jove atleta ho de conèixer tot, primer jugant i de mica en mica aprenent, corregint i tecnificant. I això és el que  cerca el CAV, assentar uns bons fonaments i una base sòlida per assolir una estructura ferma.

 

​