El 20 d’octubre de 1990 naixia oficialment el Club Atletisme Vilafranca, tot i que feia mesos que un grup d’atletes dirigits per en Robert Mestres corrien per les pistes d’atletisme de Vilafranca.
En Ramon Albareda, com a primer president, juntament amb un bon grup de pares, van posar molta il·lusió i esforç per fer realitat el nostre Club, que, ara mateix, ja ha complert 29 anys.
El CAV es va formar amb la finalitat d’englobar en un club totes les persones que volguessin practicar l’atletisme, respectant els valors humans del saber guanyar i perdre, superar-se, però sobretot formar-se com a persones i fer amics. D’aquesta manera, no sempre fàcil, el CAV va anar creixent i fent-se un nom dins el món atlètic català i estatal.
Amb una metodologia d’entrar a l’atletisme a través del joc, el nostre club va ser un mirall per a moltes altres entitats de Catalunya, ja que entre els anys 1998 i 2005 va ser un referent pels resultats i títols assolits en categories de promoció. Els joves atletes sempre han tingut la sort de poder-se emmirallar i sentir propers a molts atletes de gran nivell, que ha donat el nostre club i així sentir-se motivats per seguir les seves passes.
Els primers anys, van ser la Sílvia Montané, la Sílvia Escofet i l' Arantxa Alonso, entre d’altres, que no es van cansar de pujar i baixar esgraons dels podis. Però, en nois, els germans Ramon i Albert Albareda, i el Manel Ortiz, els feien la competència en nombre de títols. Aviat, es van anar diversificant les modalitats i van començar a sortir bons velocistes, com en Dani Rodríguez i la Sara Espín, que com els seus companys de fons i mig fons, estaven en els primers llocs dels rànquings nacionals.
Poc després, van arribar la Maria Carbó (ara directora tècnica del club i entrenadora de gran prestigi) i l’Anna Vallhonesta en cros i mig fons; la Maria Mascaró i l’Anna Galofré en velocitat i tanques; i l’atleta més complet que ha donat el club, en Francesc Torrents, que destacava en velocitat, tanques i salts. La competència era forta i les curses entre els germans Farrera (el Pau i el Lluc) i el Ricard Torres feien afició. I arribem al dia d’avui, on l’Abderrazak i l’Ibra ens fan gaudir d’un bon i gran atletisme.
M’agradaria anomenar que quatre dels atletes formats al CAV han estat internacionals: la Sílvia Montané, la Maria Carbó, el Francesc Torrents i el Lluc Farrera amb participacions a Campionats del món i d’Europa.
Però, el Club Atletisme Vilafranca és molt més que noms i marques. El CAV sempre ha estat una pinya entre els atletes, tècnics i sobretot pares, ja que sense el seu suport seria inviable tirar endavant qualsevol projecte.
L’atletisme és córrer, saltar, llençar i marxar. I el jove atleta ho de conèixer tot, primer jugant i de mica en mica aprenent, corregint i tecnificant. I això és el que cerca el CAV, assentar uns bons fonaments i una base sòlida per assolir una estructura ferma.